Màrius Serra ens conta en Quiet la seua experiència com a pare d’un nen amb paràlisi cerebral. Ho fa des de l’experiència que li ha donat ser el pare de Lluís, llullu, de vuit anys, una experiència carregada d’anècdotes, de bones i de dolentes, però ben allunyada del victimisme fàcil i afrontant la situació amb valor i energies, amb reivindicacions i denúncies. Una novel·la exemplar per la lluita que hi ha al rerefons i per la capacitat de l’autor de fer-nos veure una malaltia amb uns altres ulls, els d’un pare que fa del seu nen amb encefalopatia greu un campió de la mobilitat reduïda.
Ambrallibres's Weblog 