Màrius Serra ens conta en Quiet la seua experiència com a pare d’un nen amb paràlisi cerebral. Ho fa des de l’experiència que li ha donat ser el pare de Lluís, llullu, de vuit anys, una experiència carregada d’anècdotes, de bones i de dolentes, però ben allunyada del victimisme fàcil i afrontant la situació amb valor i energies, amb reivindicacions i denúncies. Una novel·la exemplar per la lluita que hi ha al rerefons i per la capacitat de l’autor de fer-nos veure una malaltia amb uns altres ulls, els d’un pare que fa del seu nen amb encefalopatia greu un campió de la mobilitat reduïda.
Cap resposta fins ara
Encara no hi ha comentaris... Engega la discussió tot emplenant el formulari.